El Nacional Barcelona. Dijous, 9 de novembre de 2017
Ramon Espadaler, que figurarà com a tercer de les llistes del PSC per Barcelona a les eleccions del proper 21-D (amb la marca Socialistes i Units per Avançar), no sempre ha tingut aquestes posicions polítiques. Fa uns anys Espadaler presumia d'independentista. Va anar, estelada en mà, a manifestar-se als carrers de Vílnius, a l'aleshores autoproclamada república de Lituània, a l'agost de 1990, durant el cop d'Estat de la URSS, que va acabar amb la desintegració d'aquesta potència i el reconeixement de Lituània com a país independent.
Espadaler a les barricades
Tal com van explicar el mateix Espadaler i els seus companys de viatge, en un article publicat posteriorment a El 855, la revista del Bisaura, quan van tenir notícia del cop d’Estat es van dirigir al Parlament lituà, tot seguint la crida del seu president, Vytautas Landsbergis, que intentava evitar que la institució fos ocupada pels tancs soviètics. Van arribar a un Parlament rodejat de barricades i ple de lituans que, de forma pacífica, resistien a la dominació soviètica, convençuts que s’apropava el moment de fer efectiva la seva desitjada independència. En el seu escrit Espadaler no estalvia elogis a l’independentisme i a la tenaç resistència pacífica del poble lituà a un Estat que els negava la independència.
El protagonista
Espadaler (1963) és fill del darrer alcalde franquista de Sant Quirze de Besora. És llicenciat en Geografia i Història i va entrar a Unió Democràtica de Catalunya el 1989. Va ser regidor a l'ajuntament de Sant Quirze de Besora i al de Vic, i del 1992 al 2000 va ser diputat. Va convertir-se en el protegit de Josep A. Duran i Lleida, i gràcies a això va ser nomenat conseller de Medi Ambient, primer, i d'Interior, posteriorment, als governs de CiU. Ara participarà en els comicis sota la bandera d'Units per Avançar, la marca que agrupa a molts antics membres d'Unió, i que pretén agrupar el "catalanisme moderat". Duran i Lleida no figura com a dirigent d'Units per Avançar, sinó com a simple militant de base. I s'acaba de saber que ha fitxat per la patronal espanyola, la CEOE.
El Nacional 25 de juny de 1673 Mor D'Artagnan, el mosqueter que va lluitar al costat dels catalans Marc Pons Foto: Arxiu Departamental dels Pirineus Catalans Barcelona. Dijous, 25 de juny de 2020 1 minut Tal dia com avui de l’any 1673, fa 347 anys, moria a Maastricht (Províncies Unides dels Països Baixos), Charles de Batz-Montesquiu; comte d’Artagnan i capità de la guàrdia dels Mosqueters del rei Lluís XIV de França. Quasi dos segles després (1844), la seva figura i la seva vida (en la realitat la d’un faldiller i un busca-bregues temut i impopular), inspirarien Alexandre Dumas en la creació de la novel·la Els tres mosqueters . En aquella novel·la seria l’únic personatge -dels quatre protagonistes- que estaria inspirat en una existència real. La relació entre el veritable d’Artagnan i Catalunya remuntava a 1640. Durant la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), està documentada la seva pa...
VILAWEB TV > PRINCIPAT Carles Puigdemont: ‘S’ha d’anar més enllà de la política parlamentària per arribar fins al final’ Us oferim la transcripció íntegra del 'Debat des del confinament', en què el president Puigdemont ha respost les preguntes dels subscriptors de VilaWeb Per: Redacció 21.05.2020 21:26 VILAWEB El president Carles Puigdemont ha estat el protagonista del ‘Debat des del confinament’ d’aquesta setmana. Els subscriptors de VilaWeb han enviat més de cinc-centes preguntes per Twitter, per WhatsApp i per correu electrònic, que Vicent Partal ha intentat de resumir, tocant els punts principals. Totes les preguntes han estat enviades al president Puigdemont més tard perquè pugui sentir la veu de tots els subscriptors que havien volgut participar-hi. Al debat, en què hi ha hagu...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada