Batlles i regidors de pobles petits agredits i humiliats l’1-O són ara perseguits judicialment
El darrer, el batlle de Callús, que la Guàrdia Civil va tirar a terra d'una empenta i ara és acusat de desobediència
Joan Badia, batlle de Callús, agredit per la Guàrdia Civil.
El primer d’octubre al matí desenes d’agents antiavalots de la Guàrdia Civil van irrompre al petit municipi de Callús, al Bages, per impedir que la gent pogués votar al referèndum sobre la independència. El batlle, Joan Badia (ERC), va mirar de parlar amb els agents que s’atansaven al col·legi. Per obrir-se pas abans de començar les càrregues, el van acabar empenyent de mala manera i va caure a terra. Ara Badia és encausat per desobediència pel jutjat d’instrucció número 2 de Manresa, segons que publica avui el diari Regió 7. El batlle va presentar una denúncia contra els agents (per atemptat a l’autoritat, per robatori i pels danys a l’escola). El seu cas no és pas l’únic: tant el batlle de Fonollosa, Eloi Hernàndez, com el regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, víctima de la brutalitat policíaca, també han estat encausats. Als pobles petits, després de l’acarnissament de la policia, ara reben el dels jutjats.
Heus ací el vídeo en què es veu com Joan Badia és agredit pels agents:
I així ho relatava Jordi Badia, en l’article ‘Guàrdies civils acarnissats en pobles petits’: ‘Cap a un quart d’onze va sonar el timbre de casa. Era el meu germà Isidre. Molt alterat, em va explicar què havia passat a Callús. Li tremolava la veu. Ho tenia tot enregistrat. Ens ho vam mirar i em vaig esgarrifar. Desenes i desenes d’energúmens que, amb l’excusa de segrestar unes urnes, volien humiliar i trepitjar tot un poble. Hi ha un moment del vídeo que em va esfereir: és quan claven una empenta al batlle i la gent esclata en un crit a l’uníson. M’he imaginat els minuts previs a aquell crit: la tensió de tots, asseguts a terra amb la boca closa, mentre veien arribar aquelles bèsties amb la cara tapada i el posat amenaçador i agressiu. M’he imaginat, enmig del silenci, l’únic so dels batecs del neguit. Però potser m’han commogut més encara els crits de la gent mentre aquells autòmats proven de fer pas amb violència: ‘Som gent pacífica!’
El batlle de Fonollosa, Eloi Hernàndez, va rebre aquesta visita violenta de la Guàrdia Civil:
I el cas de Pesarrodona té la particularitat del component de revenja per aquesta imatge:
El van acabar agredint i humiliant:
Ara, tant Eloi Hernàndez com Jordi Pesarrodona també han acabat essent encausats per desobediència per aquells fets. Hernàndez ho explicava així:
La jutgessa em cita a declarar com a investigat per pressumpte delicte de desobediència, després dels atacs rebuts a #Fonollosa el dia del #referèndum1O. El 21D desbordarem les urnes! #compromís#dignitat
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Vuit fondes de Catalunya amb història L'hospitalitat i el bon menjar segueixen sent els puntals d'aquests establiments que es resisteixen a desaparéixer CRISTINA TORRA Barcelona Actualitzada el 28/10/2017 18:47 ARA 987x555 Les receptes de tota la vida, transmeses generació rere generació, es mantenen a les fondes. 1 / 1 Les receptes de tota la vida, transmeses generació rere generació, es mantenen a les fondes. / HOSTAL SPORT PRIORAT Infermeres que se la Antigament l...
El Nacional 25 de juny de 1673 Mor D'Artagnan, el mosqueter que va lluitar al costat dels catalans Marc Pons Foto: Arxiu Departamental dels Pirineus Catalans Barcelona. Dijous, 25 de juny de 2020 1 minut Tal dia com avui de l’any 1673, fa 347 anys, moria a Maastricht (Províncies Unides dels Països Baixos), Charles de Batz-Montesquiu; comte d’Artagnan i capità de la guàrdia dels Mosqueters del rei Lluís XIV de França. Quasi dos segles després (1844), la seva figura i la seva vida (en la realitat la d’un faldiller i un busca-bregues temut i impopular), inspirarien Alexandre Dumas en la creació de la novel·la Els tres mosqueters . En aquella novel·la seria l’únic personatge -dels quatre protagonistes- que estaria inspirat en una existència real. La relació entre el veritable d’Artagnan i Catalunya remuntava a 1640. Durant la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), està documentada la seva pa...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada